GOVERN MUNICIPAL

Recull cronològic de notes referents a les diferents actuacions del govern municipal i a les persones de l'equip de govern.

Transcripció de l'article publicat a la revista Castellet, número 4, el 22 de novembre del 1.947

LES ALCADIES

  "Durante el quinquenio 1.863 - 1.870, que se supone la fundación de nuestro municipio, las autoridades escogieron como lugar más a propósito para la Alcaldía, la casa Gimferrer, por ser el centro vital del nuevo municipio. Lindaba con la Iglesia, el Cementerio, la Mansión Señorial (Cal Castaño), la Estación del Ferrocarril, el arrabal de Las Rocas i casas dispersas.

  Recordaban ancianos, años ha fallecidos, que las Corporaciones primeras, en verano, celebraban las sesiones plenarias fuera de la casa, en unos bancos que había debajo de un olmo.

  Más adelante, al resultar pequeña i nada práctica la habitación alquilada, se trasladó el Ayuntamiento a otra más espaciosa y grande de la casa San Juan de Baix.

  El año 1.878, al construirse la casa de la calle Caudillo, 59, se alquiló un piso para el establecimiento de la casa Consistorial, cuyo lugar estuvo ocupado por ella varios años.

  Por conveniencias políticas o particulares vino después el traslado de la Alcaldía en un primer piso de la calle María Gimferrer, 26.

  Más acá, debido a la crecida y prosperidad de la localidad, creyose una necesidad ocupase el Ayuntamiento una casa con más confort y adecuada a los tiempos modernos. Con ese fin, el año 1.924, alquilose la hermosa casa de la familia Riera, en la plaza Clavé,10.

  Hoy por fin nos congratulamos de haber adquirido el pueblo, el inmueble de la actual Casa Consistorial, que a a partir del traslado de la Alcaldía el 9 de diciembre de 1.933, después de unas obras y mejoras y las que a medida de las circunstancias van ejecutándose, tenemos y tendremos una Casa Consistorial lujosa y digna cual merece la importancia de San Vicente."

Transcripció del text de mossèn Pere Gaset.

Les cases consistorials de Sant Vicenç de Castellet.

  "Les guerres i revoltes del passat, que tant estralls ocasionaren al país, i també la poca cura dels nostres avantpassats en la conservació de llur patrimoni històric, ha fet que moltes poblacions, com la nostra, no comptin amb la seva documentació peculiar.

  Una de les habitacions de la masia Gimferrer fou habilitada com a Alcaldia.

  L'administració municipal s'efectuava en aquells temps en la mateix casa del batlle.

  Més tard, l'alcaldia fou traslladada a una habitació de la masia de Sant Joan de Baix.

  Durant la guerra Carlina dels "Set Anys" a Sant Vicenç de Castellet, la masia Gimferrer (alcaldia en aquell temps) fou atacada. Es va destruir i cremar tota la documentació municipal existent. Per això és summament difícil trobar referències del municipi d'anys anteriors.

  Podríem referir-nos com a punt de partida de la creació del nostre municipi, com a tal, al escrits que consten en la promulgació de LES CONSTITUCIONS I ALTRES DRETS DE CATALUNYA (1.413) on apareixen els usatges de Barcelona dels segles XI i XII, perquè és la referència base de les municipalitats primitives que s'implantaren a les principals ciutats i vil·les dels Països Catalans. En algunes d'elles es confirma la seva procedència (segons topònims) romana.

  No obstant és possible que el municipi santvicentí fos fundat simultàniament junt amb d'altres municipalitats properes com Castellgalí, Castellbell, El Pont de Vilomara, Rellinars... ja que cap de les quals no es distingia per les seves prerrogatives i pel seu poder feudal. M'atreveixo a atribuir llurs orígens al segle XV.

  L'administració dels nuclis rurals , com el de Sant Vicenç, sempre es gestionaria des del domicili del batlle. Cal tenir en compte que, en aquelles èpoques, no existien les cases consistorials. Per altra banda, era el senyor feudal qui es reservava les atribucions de triar el batlle que més el complagués. Així hi havia un batlle, però qui seguia manant era el senyor feudal.

  Després del mas de Sant Joan de Baix, la casa consistorial es va ubicar al carrer Migdia, número 26 (actual carrer Gran). On va romandre fins que aquell edifici es destinà a les escoles del públiques del poble i els habitatges dels mestres.

  Després es traslladà al carrer Santa Maria, número 20 (actual carrer Maria Gimferrer).

  Més tard, a la plaça Clavé, número 14 (durant la Segona República).   

  I, finalment, des de l'any 1.933 a l'actual edifici de la plaça de l'Ajuntament. Aquest edifici es va comprar a la seva propietària, Antònia Jorba, per trenta mil pessetes.

  Sobre la documentació que sovint es troba als arxius d'algunes esglésies, no podem dir el mateix de la nostra, ja que era una sufragània d'ínfima categoria, que estava sota la jurisdicció eclesiàstica de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell.

  Cal assenyalar que en la masia de Les vives es guarda el document més antic que coneixem, que fa referència a la nostra municipalitat. Es tracta d'un valuós llibre, en pergamí, d'unes 20 pàgines, escrit en català romanitzat, que porta la data del 1.549, en el qual hi ha anotats tots els judicis o actes efectuats en aquella època, a Sant Vicenç. El capellà del poble feia també de secretari de la Corporació. En la primera pàgina hi ha un escrit que diu:

  "EL PRESENT LLIBRE ES COMENSAT I FET A MANS DE MN. PERE GASET, PREVERE, VICARI DE SANT VICENS DE CASTELLET..."

Aigua

  A principis dels anys 20, l'alcalde de Sant Vicenç era el senyor Àngel Vila (sembla ser que portaria el sobrenom de Bernat, atès el nom de la casa que es va construir al llavors passeig Balet, coneguda amb el nom de Torre Bernat).

  L'any 1.921 és guardonat amb la insígnia de la reial ordre d'Isabel la Catòlica.

Recull de diferents informacions publicades a la premsa :

 Full informatiu publicat per l'alcalde senyor Josep Bosch (primer alcalde republicà), el mes de maig de l'any 1.933.

L'alcalde Josep Bosch.

  Les relacions entre l'alcaldia i el mossèn del poble no eren gaire bones. El mossèn s'entestava a seguir fent la seva feina de proselitisme i, de tan en tan, acabava detingut.

 La Vanguardia

27 de desembre del 1.933

Mort de Francesc Macià.

 La Vanguardia

10 de juny del 1.934

Recolzament a la política del govern de la Generalitat.

 Dimissió de l'alcalde F. Santiago

i presa de possessió de Jaume Dalmau.

Alcaldies de Sant Vicenç de Castellet (del 1.934 al 1.979)

   A principis dels anys quaranta, l'alcalde del poble era el senyor Jesús Ocazberro. 

  En aquells anys de pobresa, la gent del poble, aprofitant principalment l'estació de la RENFE, intentava arribar a final de mes amb l'estraperlo. 

  Podríem dir que es va convertir en una pràctica habitual d'aquells anys arreu de l'Estat.

  Pel que explica la gent gran del poble, l'alcalde no només es feia l'orni davant d'aquestes activitats, sinó que també en treia benefici.

  Quan aquesta informació va arribar a Governació civil.

  Abans que les coses anessin a més, el senyor Ocazberro, molt viu ell, decideix  entrar al seminari de Vic, eludint així el que li venia al damunt.

 La Vanguardia

19 d'octubre del 1.944.

El Breny, número 340

1.948 "Eleccions" municipals.

Tria de regidors.

Revista Castellet, número 28.

 1.949, abril.

Aigua

Revista Castellet, número 37.

 1.949, octubre.

Cementiri.

Revista Castellet, número 47.

L'any 1.950, l'aigua del poble arriba des d'una nova font. S'han hagut de fer moltes obres per aconseguir aquesta fita, però representarà una gran millora tant pel que fa a la quantitat, com a la qualitat de l'aigua.
Sembla ser que qui va descobrir aquesta nova font d'abastiment d'aigua per al poble va ser En Maurici Prunés i Costa, conegut com el del Ros de Boades.

Revista Castellet, número 26.

 

 1.950, març.
Aigua.

Revista Castellet, número 57.

 Maig del 1.950

Aigua.

Revista Castellet, número 61.

10 de maig del 1.950

Font a la plaça de l'Ajuntament.

Cedides Maria Rosa Cinca.

 1.951, febrer.

Aigua.

Revista Castellet, número 54.

 1.952, octubre

Nouvinguts / Immigració.

Revista Castellet, número 94.

 1.952, agost.

Enllumenat.

Revista Castellet, número 92.

Resum de les actuacions municipals.
1.952
Revista Castellet, número 85.

 1.953, maig.

Obres públiques.

Revista Castellet, número 100.

  1.953, juny.

Obres públiques.

Revista Castellet, número 101.

1.954, juliol.

Revista Castellet, número 114.

1.954, novembre.

Revista Castellet, número 118.

  1.955, gener.

Resum de l'any 1.954

Revista Castellet, número 120.

  1.955, març

Obres públiques.

Revista Castellet, número 120.

 1.955, abril.

Obres públiques.

Revista Castellet, número 123.

 1.955, juliol.

Creixement urbà.

Revista Castellet, número 126.

  1.955, juliol.

Obres públiques.

Revista Castellet, número 126.

  

Obres públiques.

1974 alcalde, Jaume Carné i Bellmunt (última alcaldia del franquisme).

Novembre del 1.974

El Breny, número 1

Desembre del 1.974
Informació municipal
El Breny, número 2

La Vanguardia
21 d'octubre del 1.976.

L'any 1.979 arriben les primeres eleccions democràtiques després de 40 anys de Dictadura.

Les següents imatges ens mostren l'aspecte de l'Ajuntament abans no entrés el nou equip de govern.

Al balcó s'hi poden veure (d'esquerra a dreta) la bandera de la Falange, la Senyera, l'Espanyola, la Carlina i la de la Diputació.

A la façana hi ha un recordatori dels "caídos" del poble (els franquistes, clar) i el llistat dels seus noms.

1.979

Cedides Daniel Pous.

Primer Ajuntament democràtic després de la dictadura, a Sant Vicenç de Castellet.
Imatge cedida Valentí Carrera.

 1.981
El Breny, número 72.

1.981, octubre.
El Breny, número 75

1.981, octubre.
Actuacions municipals 
El Breny, número 75.

 1.981
Entrevista al regidor d'ensenyament.
El Breny, número 77.

 1.981, desembre.
Actuacions municipals.
El Breny, número 77.

Imatges de l'Arxiu Nacional de Catalunya, de l'any 1.983.

Relació entre el nostre municipi i la Generalitat.