Recull cronològic de notes referents a les diferents actuacions del govern municipal i a les persones de l'equip de govern.
Transcripció de l'article publicat a la revista Castellet, número 4, el 22 de novembre del 1.947
LES
ALCADIES
"Durante el quinquenio 1.863 - 1.870,
que se supone la fundación de nuestro municipio, las autoridades escogieron
como lugar más a propósito para la Alcaldía, la casa Gimferrer, por ser el centro
vital del nuevo municipio. Lindaba con la Iglesia, el Cementerio, la Mansión
Señorial (Cal Castaño), la Estación del Ferrocarril, el arrabal de Las Rocas i
casas dispersas.
Recordaban ancianos, años ha fallecidos, que
las Corporaciones primeras, en verano, celebraban las sesiones plenarias fuera
de la casa, en unos bancos que había debajo de un olmo.
Más adelante, al resultar pequeña i nada práctica
la habitación alquilada, se trasladó el Ayuntamiento a otra más espaciosa y
grande de la casa San Juan de Baix.
El año 1.878, al construirse la casa de la
calle Caudillo, 59, se alquiló un piso para el establecimiento de la casa
Consistorial, cuyo lugar estuvo ocupado por ella varios años.
Por conveniencias políticas o particulares
vino después el traslado de la Alcaldía en un primer piso de la calle María
Gimferrer, 26.
Más acá, debido a la crecida y prosperidad de
la localidad, creyose una necesidad ocupase el Ayuntamiento una casa con más
confort y adecuada a los tiempos modernos. Con ese fin, el año 1.924, alquilose
la hermosa casa de la familia Riera, en la plaza Clavé,10.
Hoy por fin nos congratulamos de haber
adquirido el pueblo, el inmueble de la actual Casa Consistorial, que a a partir
del traslado de la Alcaldía el 9 de diciembre de 1.933, después de unas obras y
mejoras y las que a medida de las circunstancias van ejecutándose, tenemos y
tendremos una Casa Consistorial lujosa y digna cual merece la importancia de
San Vicente."
Transcripció del text de mossèn Pere Gaset.
Les cases consistorials de Sant Vicenç de Castellet.
"Les guerres i
revoltes del passat, que tant estralls ocasionaren al país, i també la poca
cura dels nostres avantpassats en la conservació de llur patrimoni històric, ha
fet que moltes poblacions, com la nostra, no comptin amb la seva documentació
peculiar.
Una de les
habitacions de la masia Gimferrer
fou habilitada com a Alcaldia.
L'administració
municipal s'efectuava en aquells temps en la mateix casa del batlle.
Més tard,
l'alcaldia fou traslladada a una habitació de la masia de Sant Joan de Baix.
Durant la guerra
Carlina dels "Set Anys" a Sant Vicenç de Castellet, la masia
Gimferrer (alcaldia en aquell temps) fou atacada. Es va destruir i cremar tota
la documentació municipal existent. Per això és summament difícil trobar
referències del municipi d'anys anteriors.
Podríem
referir-nos com a punt de partida de la creació del nostre municipi, com a tal,
al escrits que consten en la promulgació de LES CONSTITUCIONS I ALTRES DRETS DE
CATALUNYA (1.413) on apareixen els usatges de Barcelona dels segles XI i XII,
perquè és la referència base de les municipalitats primitives que s'implantaren
a les principals ciutats i vil·les dels Països Catalans. En algunes d'elles es
confirma la seva procedència (segons topònims) romana.
No obstant és
possible que el municipi santvicentí fos fundat simultàniament junt amb
d'altres municipalitats properes com Castellgalí, Castellbell, El Pont de
Vilomara, Rellinars... ja que cap de les quals no es distingia per les seves
prerrogatives i pel seu poder feudal. M'atreveixo a atribuir llurs orígens al
segle XV.
L'administració
dels nuclis rurals , com el de Sant Vicenç, sempre es gestionaria des del
domicili del batlle. Cal tenir en compte que, en aquelles èpoques, no existien
les cases consistorials. Per altra banda, era el senyor feudal qui es reservava
les atribucions de triar el batlle que més el complagués. Així hi havia un
batlle, però qui seguia manant era el senyor feudal.
Després del mas
de Sant Joan de Baix, la casa consistorial es va ubicar al carrer Migdia, número 26 (actual carrer Gran). On va romandre fins que aquell edifici es destinà a les escoles
del públiques del poble i els habitatges dels mestres.
Després es traslladà
al carrer Santa Maria, número 20
(actual carrer Maria Gimferrer).
Més tard, a la plaça Clavé, número 14 (durant la Segona República).
I, finalment, des
de l'any 1.933 a l'actual edifici de la plaça
de l'Ajuntament. Aquest edifici es va comprar a la seva propietària,
Antònia Jorba, per trenta mil pessetes.
Sobre la
documentació que sovint es troba als arxius d'algunes esglésies, no podem dir
el mateix de la nostra, ja que era una sufragània d'ínfima categoria, que
estava sota la jurisdicció eclesiàstica de la parròquia de Sant Vicenç de
Castellbell.
Cal assenyalar
que en la masia de Les vives es guarda el document més antic que coneixem, que
fa referència a la nostra municipalitat. Es tracta d'un valuós llibre, en
pergamí, d'unes 20 pàgines, escrit en català romanitzat, que porta la data del
1.549, en el qual hi ha anotats tots els judicis o actes efectuats en aquella
època, a Sant Vicenç. El capellà del poble feia també de secretari de la
Corporació. En la primera pàgina hi ha un escrit que diu:
"EL PRESENT
LLIBRE ES COMENSAT I FET A MANS DE MN. PERE GASET, PREVERE, VICARI DE SANT
VICENS DE CASTELLET..."
Aigua
A principis dels anys 20, l'alcalde de Sant Vicenç era el senyor Àngel Vila (sembla ser que portaria el sobrenom de Bernat, atès el nom de la casa que es va construir al llavors passeig Balet, coneguda amb el nom de Torre Bernat).
L'any 1.921 és guardonat amb la insígnia de la reial ordre d'Isabel la Catòlica.
Recull de diferents informacions publicades a la premsa :

L'alcalde Josep Bosch.
Les relacions entre l'alcaldia i el mossèn del poble no eren gaire bones. El mossèn s'entestava a seguir fent la seva feina de proselitisme i, de tan en tan, acabava detingut.
La Vanguardia
27 de desembre del 1.933
Mort de Francesc Macià.
La Vanguardia
10 de juny del 1.934
Recolzament a la política del govern de la Generalitat.
Dimissió de l'alcalde F. Santiago
i presa de possessió de Jaume Dalmau.
Alcaldies de Sant Vicenç de Castellet (del 1.934 al 1.979)
A principis dels anys quaranta, l'alcalde del poble era el senyor Jesús Ocazberro.
En aquells anys de pobresa, la gent del poble, aprofitant principalment l'estació de la RENFE, intentava arribar a final de mes amb l'estraperlo.
Podríem dir que es va convertir en una pràctica habitual d'aquells anys arreu de l'Estat.
Pel que explica la gent gran del poble, l'alcalde no només es feia l'orni davant d'aquestes activitats, sinó que també en treia benefici.
Quan aquesta informació va arribar a Governació civil.
Abans que les coses anessin a més, el senyor Ocazberro, molt viu ell, decideix entrar al seminari de Vic, eludint així el que li venia al damunt.
La Vanguardia
19 d'octubre del 1.944.
El Breny, número 340
1.948 "Eleccions" municipals.
Tria de regidors.
Revista Castellet, número 28.
1.949, abril.
Aigua
Revista Castellet, número 37.
1.949, octubre.
Cementiri.
Revista Castellet, número 47.
1.950, març.
Aigua.
Revista Castellet, número 57.
L'any 1.950, l'aigua del poble arriba des d'una nova font. S'han hagut de fer moltes obres per aconseguir aquesta fita, però representarà una gran millora tant pel que fa a la quantitat, com a la qualitat de l'aigua.
Sembla ser que qui va descobrir aquesta nova font d'abastiment d'aigua per al poble va ser En Maurici Prunés i Costa, conegut com el del Ros de Boades.
Sembla ser que qui va descobrir aquesta nova font d'abastiment d'aigua per al poble va ser En Maurici Prunés i Costa, conegut com el del Ros de Boades.
Revista Castellet, número 26.
Aigua.
Revista Castellet, número 57.

Maig del 1.950
Aigua.
Revista Castellet, número 61.
10 de maig del 1.950
Font a la plaça de l'Ajuntament.
Cedides Maria Rosa Cinca.
1.951, febrer.
Aigua.
Revista Castellet, número 54.
1.952, octubre
Nouvinguts / Immigració.
Revista Castellet, número 94.
1.952, agost.
Enllumenat.
Revista Castellet, número 92.
Resum de les actuacions municipals.
1.952
Revista Castellet, número 85.
Resum de les actuacions municipals.
1.952
Revista Castellet, número 85.
1.953, maig.
Obres públiques.
Revista Castellet, número 100.
1.953, juny.
Obres públiques.
Revista Castellet, número 101.
1.954, juliol.
Revista Castellet, número 114.
1.954, novembre.
Revista Castellet, número 118.
1.955, gener.
Resum de l'any 1.954
Revista Castellet, número 120.
1.955, març
Obres públiques.
Revista Castellet, número 120.
1.955, abril.
Obres públiques.
Revista Castellet, número 123.
1.955, juliol.
Creixement urbà.
Revista Castellet, número 126.
1.955, juliol.
Obres públiques.
Revista Castellet, número 126.
Obres públiques.
1974 alcalde, Jaume Carné i Bellmunt (última alcaldia del franquisme).

Novembre del 1.974
El Breny, número 1
Desembre del 1.974
Informació municipal
El Breny, número 2
La Vanguardia
21 d'octubre del 1.976.
Primer Ajuntament democràtic després de la dictadura, a Sant Vicenç de Castellet.
Imatge cedida Valentí Carrera.
1.981
El Breny, número 72.

1.981, octubre.
El Breny, número 75

1.981, octubre.
Actuacions municipals
El Breny, número 75.
1.981
Entrevista al regidor d'ensenyament.
El Breny, número 77.
1.981, desembre.
Actuacions municipals.
El Breny, número 77.


Desembre del 1.974
Informació municipal
El Breny, número 2
La Vanguardia
21 d'octubre del 1.976.
L'any 1.979 arriben les primeres eleccions democràtiques després de 40 anys de Dictadura.
Les següents imatges ens mostren l'aspecte de l'Ajuntament abans no entrés el nou equip de govern.
Al balcó s'hi poden veure (d'esquerra a dreta) la bandera de la Falange, la Senyera, l'Espanyola, la Carlina i la de la Diputació.
A la façana hi ha un recordatori dels "caídos" del poble (els franquistes, clar) i el llistat dels seus noms.
1.979
Cedides Daniel Pous.
Primer Ajuntament democràtic després de la dictadura, a Sant Vicenç de Castellet.
Imatge cedida Valentí Carrera.
1.981
El Breny, número 72.

1.981, octubre.
El Breny, número 75

1.981, octubre.
Actuacions municipals
El Breny, número 75.
1.981
Entrevista al regidor d'ensenyament.
El Breny, número 77.
1.981, desembre.
Actuacions municipals.
El Breny, número 77.
Imatges de l'Arxiu Nacional de Catalunya, de l'any 1.983.
Relació entre el nostre municipi i la Generalitat.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada